Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2010

Us ben asseguro que no m’he begut l’enteniment, ni tampoc haig de tornar a l’escola parroquial. La paraixà d’aquesta setmana em dóna la possibilitat d’assenyalar una cosa estranya que trobem en el text escrit. Quan mirem atentament el text escrit en el rotlle podem veure com, en parlar de les llums (nerot) que il·luminen el tabernacle, la lletra “n” de la paraula “nerot” està invertida.

Curiosament el mateix succeïx uns versets més enllà a Nm 10:35-36:

Quan l’arca es posava en camí,

Moisès deia:

«Aixeca’t, Senyor!

Que els teus enemics es dispersin,

i fugin del teu davant els qui t’odien.»

Quan l’arca es deturava, deia:

«Queda’t, Senyor!

Són innombrables les unitats d’Israel.»

Per què aquestes 85 paraules estan envoltades per dues lletres “n” invertides? La veritat és que no ho sabem. El Salm 107, per exemple, també té vàries “n” invertides. Pensem que es tracta d’una de marcar que el text té alguna d’especial. El Talmud, Xabat 115 a-b, diu que es tracta de versets fora de lloc.

En aquest mateix passatge, Rabí Iehuda ha-Nasí -famós per haver compilat la Mixnà- afirma que aquest breu passatge és un llibre en sí mateix. En altres paraules, el llibre de nombres, en realitat, són tres llibres. Els primers 10 capítols formen el primer llibres. Aquest breu passatge de 85 paraules correspon al segon llibre. I finalment la resta del llibre de Nombres constitueix el tercer llibre. Si a això li sumem els altres 4 llibres (Gènesis, Èxode, Levític i Deuteronomi) tenim un total de 7 llibres.

En què es basa R. Iehudà per a dir això? En un verset del llibre de Proverbis (9:1) que diu “La Saviesa s’ha fet un palau amb set columnes ben tallades.” Si la saviesa és la Torà llavors, la Torà necessita tenir 7 elements o columnes en els que reposar, i no 5 com ens havien ensenyat a escola.

Però, per què aquest breu passatge és tant important per a ser un llibre per ell mateix? R. Iehuda no ens ho explica. Hi ha d’altres comentaristes que creuen que es tracta de les restes d’un llibre perdut.

Com poden dir els savis dels Talmud que aquests versets estan “fora de lloc”? És que no han llegit mai el Salm 19:8 que diu “És perfecta la llei del Senyor, l’ànima hi descansa; és ferm el que el Senyor disposa, dóna seny als ignorants.”?

En la meva opinió, els savis del Talmud ens conviden a fer una lectura crítica de la Torà. La tradició jueva -i crec que aquest és un tret diferenciador molt important entre el judaisme i les altres religions abrahamiques- adopta una posició auto-critica i reflexiva davant del text Bíblic. Per a la tradició jueva el text Bíblic no és la resposta final, sinó que està ple de preguntes i llacunes que obren la porta a la interpretació. Els versets supliquen ser interpretats! A la tradició jueva no li molesta que pugui haver coses “fora d’ordre.” Al revés, hi veu una invitació al midraix, al “llaurar” (la arrel D R X significa “llaurar,treballar el camp”) el text, a lluitar amb ell.

La tradició rabínica ens ensenya, a través de diversos midraixos, que la perfecció i el valor de la Torà no rauen en el pergamí sobre el que estat escrita (el pergamí és pell de vaca morta, i ja sabem que no hi ha res de més impur que un animal mort) sinó perquè com nosaltres mateixos i el món que ens envolta té coses “fora de lloc,” és imperfecta.

I alhora mirem la Torà com el nostre àlbum familiar amb el que continuem lluitant, i amb la diversitat d’interpretacions que ha generat en les generacions anteriors i que donen forma a les interpretacions que fem avui i que, al seu torn inspiraran, a les generacions futures en una constant interpretació sense fi.

Tant de bo que Déu i la perfecció fossin un final i no pas l’inici. Potser només sigui a través d’un món, una humanitat i un Déu en constant creixement que arribarem a la perfecció i no començarem per ella.

Read Full Post »

We all have within us a dark side. The word for “shadow” in Hebrew is called “Tsel.”

We may tend to mask this dark side, to deny it, to devalue it. One can also lose control and be submissive to it. In the course of some mental illnesses, it may elude us.

According to Joshua and Caleb (Numbers 14: 9), this is what happened to the inhabitants of the land of Canaan, promised at the time to Abraham and Sarah, Isaac and Rivka, Jacob, Rachel and Leah.

At the time of the ancestors, “the fault of the inhabitants of the country did not reach its full potential.” They were not ready to let go. But there comes a time when the failings of a person or a civilization are so complete that it falls like a ripe fruit. There is a warning about such failings in the second paragraph of the Shema (the piece that we always read silently): “lest your heart be lead astray and you go off nd worship other gods, and you submit to them… so no rain would fall…”.

 Remember that the Pirkei Avot teaches: “Who is strong? Whoever succeeds in conquering his impulses.” (Avot 4: 1)

Rather than interpreting the meaning of “tsel” in a negative way, we can also look at the word “tsel” in a more positive light.

 We can fight, weapons in hand, to win a “territory,” whether it be a skill or achieving a goal in some aspect of our lives. Sometimes, it is even necessary to undertake this fight.

In order to justify our actions, it is often useful to identify what matters most to us and be ready to recognize the opportunities that can arise that will help our achieve our goals. This is the meaning of the famous phrase: “Gam zeh letov – This is also for good. “(Taanit 21a)

It is this path of perserverance and courage that has allowed us for centuries to reach the “desires of our hearts,” never losing sight of the goal despite the detours of history.

As we travel this road, we will not lose our “tsel” (shadow) and we will not fear it because the “tsel” also reflects a certain portion of the divine, the famous “be tsel-em elohim” ( at God’s image or shadow), which is the source of our humanity.

God’s shadow, reflected in our human faces, can open all doors.

Shabat Shalom

Read Full Post »

byof shabbat flier doc

Read Full Post »

The Torah does not mention Shavuot as the festival of the giving of the Torah, but rather as the festival of the Bikurim, the first fruits of the barley harvest that are brought to the Temple as an offering called “Omer”. For this reason, we call the period of seven weeks between Pesach and Shavuot “Omer” (Lv 23:16).

It was the rabbinic tradition that declared that Shavuot is the festival during which we celebrate the giving of the Torah. After leaving Egypt on the 15th of Nisan, the Israelites traveled through the desert for seven weeks, arriving finally at the foot of Mount Sinai at the beginning of the month of Sivan, but the Torah is not very specific about the exact date when the Torah was given (Ex 19:1).

Was this lack of a specific date intentional? It could suggest that although there was a revelation, the event cannot be locked into a precise moment. Thus, we can interpret the giving of the Torah as a continuous event. The Covenant that took place at Mount Sinai is signed and begins anew again and again with every generation through Torah study and the innumerable interpretations of each school of rabbinic thought, so that the words of the Convenant are eternally renewed, remaining alive and relevant as the Torah continues to guide our lives and nourish our souls.

Let’s meet for Shavuot and sing the 10 Old Eternal Words, so brief, so simple at first sight, but whose content and structure continue to surprise, inspire and challenge us. Our entire Torah and its readings are endless commentary, never completed.

Chag ha-Shavuot Sameach and Shabbat Shalom!

Read Full Post »

Aquesta setmana deixem el llibre de Levític i comencem un nou llibre, Nombres. El nom hebreu és Bamidbar, literalment “En el desert.” Com tots els altres llibres i seccions del Tanakh o Bíblia, el nom ve donat per les primeres paraules del text.

La paraixà d’aquesta setmana comença amb el text “Va iedaver Adonai ba midvar Sinai be ohel moed…” La BCI tradueix

“El dia primer del mes segon, el segon any després d’haver sortit els israelites del país d’Egipte, el Senyor va parlar a Moisès en el desert del Sinaí, a la tenda del trobament.”

La paraula clau, ba midvar, no es troba al principi de la traducció. Els traductors han invertit l’ordre original del text per tal de mantenir la força del text hebreu en català. Una versió més fidel del text ens la ofereix la Bíblia de Montserrat:

“L’Etern va parlar a Moisès al desert del Sinaí, al atenda de l’oracle, el dia primer del mes segon després que havien sortit del país d’Egipte…”

Tant ambdues versions com el text hebreu original contenen una estranya barreja d’amor pel detall i d’inexactitud. L’autor del text deixa ben clar el moment exacte d’aquest esdeveniment en la llarga marxa del Israelites des d’Egipte fins a la terra promesa. Recorda al llenguatge legal, preocupat pel detall, instruccions i regles. La precisió de la data contrasta amb la localització geogràfica, simplement, en el desert.

No hi ha lloc més poderós en la terra que el desert. De fet, el desert és un important escenari en el text bíblic. Per exemple, recordem que Moisès comença la seva carrera en el desert (Ex 3:1). Posteriorment quan demana al Faraó que alliberi els hebreus diu “hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor,” (Ex 5:3) Quan Jacob fuig de casa dels pares perquè Esaú el vol matar, l’esdeveniment cabdal que transformarà la seva vida té lloc en un lloc indeterminat del desert.

També nosaltres ens podem trobar en el desert. No cal que sigui un lloc físic, perquè el desert pot ser també un lloc espiritual. Quan els nostres plans, salud, carreres, o vida familiar no es desenvolupen de la manera que esperàvem, ens trobem en un territori desconegut. No és que ens calgui esperar a patir per atansar-nos a Déu, fent realitat la dita “Només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona,” sinó és que en aquests moments és quan estem més obert a l’encontre amb Déu.  El Salmista ho descriu de manera molt poètica “ Enmig del perill vaig clamar al Senyor, i em va escoltar” (Sl 118:5) Fins i tot en les hores més difícils no estem sols, Déu també hi és amb nosaltres “Si travesses aigües profundes, jo sóc amb tu” (Is 43:2)

El desert, el desconegut, l’inesperat, és el lloc on trobem la Presència Divina i la veu del sagrat. El desert pot ser, doncs, un lloc positiu. L’autèntica pregària sempre ha de portar al desert. La tradició jueva no només posa un gran èmfasis en dir les fòrmules correctes sinó que a més els savis ens varen advertir en contra de fer de la nostra pregària una cosa fixa. Quan la persona arriba a fer de la seva pregària una rutina, deixa de ser pregària (Mixnà Berakhot 4:4) La pregària ha de contenir quelcom de personal, que brolli de l’arrel del nostre ser. Quan ens obrim en pregària silenciosa a nosaltres mateixos, a allò que portem a dins, ràpidament ens podem sentir desbordats. És en aquests moments quan ens trobem en el desert, en una geografia desconeguda. La paradoxa és que només quan estem en aquest lloc podem entrar en el tabernacle.

Segons Martin Buber el diàleg Jo – Tu sempre té lloc en el tabernacle. Qualsevol conversa que sigui veritablement honesta, especialment aquelles amb les persones que més ens estimem, és un diàleg en el desert. Quan escoltem amb l’oïda del cor, amb la guàrdia baixa i el cor obert ens obrim a l’inesperat, entrem en un territori pel qual no tenim mapa. Aquest és el tipus d’encontre del que ens parla R. Khanina ben Teradion a la Mixnà “Quan dues persones es troben i es dediquen a l’estudi de la Torà, Déu es fa present entre ells.” (Pirké Avot 3:3)

Read Full Post »

Bamidbar. The desert. The beginning of freedom. But with freedom comes resonsibilities.
Our parshah counts the children of Israel; it has its strengths. Similarly, we must count our strengths:
What resources do we have? How are they distributed?
Bamidbar describes the names of tribal leaders. Who are the people that matter to us? Our shutafim/companions? Our partners in the Brit, the Covenant?
Our parshah describes a task of vital importance: the organization of the tent of meeting (also called tent of Ohel Moed.) What are the essential tasks in our lives? What are our values?
Finally, Bamidbar divides this great project into different stages, and distributes these tasks to different groups who are responsible for them. What small steps must we take in order to move forward with our projects?
For 2,500 years, Jewish civilization has been asking these questions. It asks them of every Jew, to make it possible for each one of us to grow and evolve. This is the true meaning of Halachah, walking the path. From one generation to the next generation, the Halachah maps for us the land and sets guidelines and looks for the best ways to implement them.
Judaism calls on us all to take the freedom we enjoy and put it to work to build and get ready, while we are still in the desert. Thus, we will have put in place the essential foundations when we arrive in the land of Israel. Judaism also invites all the people within the community to ask these questions so as to continuously rework and improve upon the answers.
Beth Shalom is a dynamic synagogue. We have always been engaged in seeking new ways to help Jewish people hear and respond to Judaism’s ancestral wisdom. Thus, as we advance, we must also count ourselves, evaluate our resources, find partners, share tasks and communicate with one another as we travel the path that is ours, as individuals and as a congregation.
The end of the year approaches. The year 5770 is moving into its last quarter. If you want to talk about the future, more than ever, contact us.

Read Full Post »